Reseña del editor
Una mirada a la infantesa viscuda amb el poeta valencià més
notable del segle XX: Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Un llibre
intimista narrat amb sensibilitat i lirisme. Miquel Pons, protagonista
de la novel·la, s’assabenta de la mort del poeta des de París, on
treballa com a actor. La notícia de la desaparició de l’amic, tot i que
esperada, no deixa de ser dolorosa. De mica en mica, els records més
íntims i amagats li retornen a la ment, nítids com el primer dia, i
evoca els anys d’infantesa. En Miquel, un actor de teatre ja vell i
cansat, reconeix que un dia se’n va anar del poble sense mirar enrere,
només endavant, cercant una vida millor, un món amb esperança i no
vençut per una guerra cruel que li havia de marcar l’existència. Comença
el relat de la seva història, una història oculta en la memòria, que
mai no havia explicat a ningú. Havia arribat l’hora de les confessions,
d’obrir el cor al seu amic i alhora parella sentimental, l’Enrico. La
seua mirada als records viscuts amb el jove Estellés parteix de la
poesia d’aquest per emmarcar fets de joventut al poble on vivien,
Burjassot, durant una època de trasbals: la guerra civil. Tot i que és
una obra de ficció, els fets teòricament viscuts per l’Estellés infant i
adolescent estan basats en les pròpies autobiografies del poeta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario